He ressuscitat d’un somni,
on les cendres d’existència
enyoren el foc del record.
I em llevo una mica més...
vell i encarcarat de cos,
d’ànima i de més somnis.
Menys mal que hi ha llum,
que el sol matina cada dia
i fa puntual la seva tasca.
He ressuscitat d’una malaltia
que, normalment, fa pacte
o amb curació o amb mort.
Segurament, demà hi haurà
un altre somni de cendres,
que jugarà amb daus de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.