Arbre de paradís

Deposo les crosses
de la incomprensió,
tot sortint del laberint,
dialèctic, on es gronxa
la insolent prepotència.

A estones, em submergeixo
dins el mar dels sentits,
dins la seva màgica dansa,
on puc jugar amb la follia,
quan m’oblido que sóc finit.

És una altra dimensió,
el llindar d’un monestir
que amara un elixir,
un fugisser codi,
del fugisser pensament.

Em queda ser lleial
a les branques i fulles
de l’arbre “Bodhi”,
que no deixa de ser
el meu arbre del paradís.