Un parell de vegades i escaig
per escanyar l’eixut desig.
Redreço el rumb i el dol
per sortir de la fosca,
percaçant vells somnis
i alguna que altra virtut.
Encara tinc fal·lera
per ser mariner de riu
i, a la vegada, nàufrag,
arrelat a la mare Terra.
Expectant, miro l’espill
on es desvetlla el futur
i, sense recança, torno
a desitjar el desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.