Un segon de temps infinit,
on podem recollir totes
les ones de l’esperit
i reflectir-les com paraules,
enllaçades pel pensament.
Un temps infinit, dins
el segon, com zenit
que genera l’entropia,
el big-bang de l’espai
d’energia condensada.
I l’expansió de paraules,
de tot aquest pensament,
i per tots els segles,
des de l’alfa fins l’omega.
Així he viscut aquest segon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.