Un port segur

Un dia, amb bicicleta,
la temperatura era de maig
no pas de juliol. Al MP3,
una cançó de contra-amor,
el comiat d’un present
que neguiteja un futur dubtós.

L’alfals, recentment tallat,
té una forta sentor d’enyor;
quan la nostra vida estava
més arrelada a la terra.

Dalt la riba, un salze desmai
m’encatifava un altre record:
els berenars al seu aixopluc,
en una roda de molí per taula.

Prop d’ell, dins la bassa,
una pollada d’ànecs escriu
versos damunt l’aigua. Acollits,
aquesta vegada, per l’ombra d’un pi.

Què lluny estic de tot això!
i què a prop estic d’aquest record!,
mentre el vaixell de la imaginació
busqui el port segur de la infància.