Ignot

Humiteja la boira amb
monotonia feixuga, sucant
carrers i regalimant arbres.

Seduït per aquest escenari,
esmolo la meva existència
per tal d’arranar les bardisses
que em sotraguen l’ànima.

Em queda l’heura i colpir
les gleves, percebre el destí,
ignot i tossut, a fi que em sigui
cent per cent assequible.