Tot mirant el mar

Aquesta flaire, fresca,
sembla més de tardor
que de marinada.

A l’horitzó llunyà,
el sol s’estira i...
comença a badallar.

Sant Feliu post-romànic,
Guíxols ibèric; i jo,
buscant les meves arrels,

d’un Boadella català,
potser grec ampurià
o, fins i tot, italià.

La mediterrània
sempre retorna a mi
i em fa de nou somiar.

“No estic tan enamorat de les meves pròpies opinions que ignori el que els demés puguin pensar respecte a elles”  (Copèrnic)

On ets?

Per estimar
tot allò
que jo estimo.

I per odiar
tot allò
que jo odio.