He consagrat la solitud
a l’església del silenci,
on constel·lacions d’estels
són paraules llunyanes.
És la nit de la incertesa,
la nit de l’insomni,
que només desitja
l’incendi de l’aurora.
A conjur de diccionari,
fico far a la tempesta,
perquè el meu vaixell
trobi totes les respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.