(I amb el somriure, la revolta – Lluís Llach)
Sóc un llàtzer insistent
i tinc la revolta com a projecte.
Avorrit de tanta indiferència,
de tantes cròniques absurdes
que sempre em deceben,
mentre la silent malícia
es va dipositant, a poc a poc,
com pols damunt els mobles;
dic adéu! a la companya passió.
Me’n torno a buscar refugi
dins les pàgines d’un bon llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.