Dia enterbolit,
sota paraigües de fulles
i arbres de Rambla.
Com a referència:
Alacant.
Com a espai:
música de banda.
I des de l’atzar,
surt una conversa
fluïda i assossegada,
com un riu pel delta.
I rere les paraules:
el teu somriure.
I rere el somriure:
més música.
Gràcies Joani!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.