Resar i desitjar

Verdeja el sembrat
sota llum de migdia.
A la llunyania,
el so d’una campana
convida a l’oració,
segueix el pols del camí.

El fum de xemeneia
ascendeix, resant
i buscant un cel net.
I la remor del riu
prega agenollada
entre bancs de pedra.

Dit i fet, o fet i dit,
entreobro els llavis
per rememorar
un perdut parenostre;
perquè, a vegades
toca resar i a vegades
només toca desitjar.