Nodrir el poema

Salpar de drassana
amb vaixell ple d’idees,
totes atapeïdes
i tremolant de fred,
quan la carcassa
els hi esquitxa gotes
d’aigua salada.

Com nàufrag,
nedo entre les idees,
cerco la que és millor,
aquella que polaritzarà
el meu pensament,
mentre les neurones
grinyolen neguitoses.

Glops de fina pluja,
blancs llençols de sal
i el fogós batec de cor
que sortirà de la balma,
content d’haver trobat
una subtil i fràgil idea
que nodrirà el poema.