Tornaré a reviure
la rotllana de rialles,
veient com les mans,
enlairades, s’enllacen,
fent l’anell de compromís.
Em sento esponja,
quan m’impregno
amb notes musicals,
cançons nascudes com flors
pertot-arreu d’Europa.
Dansaires!
No deixeu mai de ballar,
d’omplir amb somriures
la joia de la vostra vida,
de la nostra germanor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.