Els anys han votat
i han deixat un buit
entre joventut i vellesa.
He madurat, poc a poc,
amb ulleres d’amnistia
i el calaix dels records
ple de pols i naufragis.
Provocatiu i asceta,
em trontolla l’equilibri,
estigma de poca estabilitat.
Sóc on sóc (no tinc pèrdua),
entremig d’anys i xacres,
fent filigranes amb el destí
i enlairant poemes al vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.