divendres, 7 de novembre del 2025

Vida viscuda

Deixaré que el silenci
ompli tota una vida
i que els anys descansin.

Somiaré un somni
i buidaré la rancúnia,
perquè entri l’amor.

Caminaré entre núvols
(sense ànim de tempesta)
i ploraré amb la pluja.

Buscaré pel Pirineu
totes les passes donades
per recuperar records.

Poc més em queda
d’una vida viscuda,
poc més que poesia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.