Deixaré que el silenci
ompli tota una vida
i que els anys descansin.
Somiaré un somni
i buidaré la rancúnia,
perquè entri l’amor.
Caminaré entre núvols
(sense ànim de tempesta)
i ploraré amb la pluja.
Buscaré pel Pirineu
totes les passes donades
per recuperar records.
Poc més em queda
d’una vida viscuda,
poc més que poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.