A vegades

A vegades,
penso que ja ho he dit tot,
no em queden més paraules
per dir, per sentir, per estimar
i totes elles estan al diccionari;
qui vulgui, que les fiqui en ordre,
que obri la porta de la bellesa,
per festejar-la a casa seva.

A vegades,
sento que res té sentit,
que el poeta és incomprès
per altres poetes. Cada món
és tancat a cada poesia,
a cada sensibilitat. No valen
comentaris de text ni deduccions,
més emocionals que racionals.

A vegades,
rara vegada, deixo d’escriure.

“Un drogoaddicte és una persona que passa deu anys de la seva vida dient “jo controlo” i la resta de la seva vida dient “ajuda’m, que estic malalt””
Això és igual per a les drogues il·legals, les drogues legals i també pels medicaments que són drogues! I tots ells produeixen deteriorament neuronal.

Tardor d’hivern

Dotze de gener,
unes formigues afamades
surten del cau. Què busquen?
Els arbres regalimen boira,
faceciós tòpic lleidatà
que encunya l’ànima,
tot escoltant el xiulet
d’una au que busca parella.
L’aigua del llac acarona
les sisques seques i grogues.
Res més trenca el silenci,
ni el batec del cor,
ni el batec de l’ànima.
Aquesta pau d’hivern
també n’és pau de tardor.
Deliciosa tardor d’hivern.    (Raïmat, gener de 2014)

"Ser o no ser" (demòcrata)

“Molta gent no entén que ser demòcrata és una autèntica filosofia de vida i no volen “complicar-se l’existència”, perquè entenen que “això és cosa dels polítics” i creuen que n’és suficient en votar cada quatre anys. Amb aquesta forma de pensar i actuar, com pot créixer una democràcia i la seva societat civil?”

Somni de poeta

Un compte enrere
per emplenar l’absència,
pelegrinatge de tinta,
degoteig de pluja d’hivern.
Resta el misteri d’una relíquia:

ignorada i desolada malenconia,
aquests núvols de vellut
no són d’aquell hivern
i aquest passeig tampoc és
aquell passeig gòtic i secret.

El llast de la vergonya
posa fi al meu desig,
mentre torno a somiar
un nou esclat de llum
que tegini el retrat de la tristesa.

I no hi ha cap excusa perduda
ni cap raó amagada,
quan l’amor neix i floreix
no cal comprendre res,
cal viure’l i... estimar-lo.

“La grandesa d’una persona no resideix en respectar la intel·ligència del seu superior o igual, resideix en respectar la intel·ligència dels seus inferiors”

Fal·làcia lògica

Exposar-ho, subtilment,
pel camí d’una lògica
que està prenyada
de mentida i falsedat,
disfressada de veritat
innocent, innòcua:
embolcall de falç regal.
Trencar tota ètica
amb l’etern engany
d’una fal·làcia lògica.