“I la foscor s'il·luminà de sobte, perquè érem dos a contradir la nit” (Joan Vinyoli)
dissabte, 31 d’octubre del 2026
divendres, 30 d’octubre del 2026
Pacte diabòlic
L’àngel de les tenebres
m’ha temptat, m’ha fet ratlla,
doncs la creu ja la duia.
El meu dimoni
no és pas un monstre,
és, més aviat, un barrufet
entremaliat, gens hostil
i prou trempat.
M’ha ofert canviar
sort –i molta fortuna–
per anys de vida.
Déu n’hi do!
Amb quina imaginació
germinen alguns somnis.
dijous, 29 d’octubre del 2026
Eufemisme
Endreço l’estoig dels desigs,
doncs hi tenia esquitx
de serradures i polsim
dels llapis de colors.
Dubto, davant l’esforç
i un potser..., com a
penyora d’alè i d’esperit.
dimecres, 28 d’octubre del 2026
dimarts, 27 d’octubre del 2026
Robatoris de cable de coure
¿Com pot ser que cada dia hagi un robatori de cable de coure? ¿No hi ha manera de controlar els punts vulnerables que hi ha a la xarxa per controlar i detenir els lladres? Si hi ha robatoris de cable de coure, vol dir que hi ha algú que està comprant aquest coure. ¿No es pot esbrinar qui està comprant de forma il·legal aquest coure? Ho sento, però crec que hauria d’haver més contundència per acabar amb aquests robatoris. Mentrestant, els usuaris dels trens han de patir les conseqüències dels robatoris de coure, perquè no poden circular els ferrocarrils.
dilluns, 26 d’octubre del 2026
Tres diferències
A Madrid, tots els partits de dretes són monàrquics. A Catalunya, hi ha partits de dretes monàrquics i partits de dretes republicans. Altre gall li cantaria a Madrid si tingués partits de dretes republicans.
Centralisme ve de centre i Madrid està al bell mig de l’estat. No és casualitat que la llengua catalana, basca i gallega es parlin a la perifèria de l’estat i que el seu territori es trobi vora mar. El centralisme sempre és endogàmic i excloent, mentre els països perifèrics tenen la referència oberta i l’horitzó del mar, que obra espai i ment.
La llengua és la base de la identitat d’un territori, d’un país i, és clar, Madrid només té la llengua castellana (em nego a dir llengua espanyola, perquè totes les llengües estatals són espanyoles) i fins i tot és qüestionable si té dialecte.
dissabte, 24 d’octubre del 2026
L’ordinador del futur
Numèricament, treballem amb el sistema decimal, que té deu dígits, del zero (0) al nou (9). En canvi els ordinadors treballen amb un sistema binari, que només té dos dígits, el zero (0) i l’u (1). El zero significa circuit tancat i l’u significa circuit obert.
Alguna ment informàtica pensant, es va adonar que l’ADN (el nostre “ordinador biològic”) “treballa” amb un sistema quaternari: Adenina, Timina, Guanina i Citosina. Alguns centres d’investigació informàtica ja estan treballen per aconseguir passar del sistema binari actual a un sistema quaternari. La rapidesa i possibilitats informàtiques d’un ordinador quaternari són il·limitades. A tot això, amb permís de l’ordinador quàntic, que ja és present.
divendres, 23 d’octubre del 2026
Aquella nit
Aquella nit,
quan la barca petonejava ones,
la vela li cantava a la lluna
i el mar els hi oferia una rialla.
Aquella nit,
quan vaig buscar-li un lloc
a l’atapeïda memòria d’emocions
i a l’etern poema de la vida.
Aquella nit,
lluny de qualsevol indret o platja,
vaig sentir, vaig viure i vaig gaudir
la felicitat d’aquella solitud.
dimecres, 21 d’octubre del 2026
Igual però diferent
Seria bo que tot fos
igual però diferent,
que el somriure sigui
amb llavis coral·lins
i els ulls brollin amb
un somriure cristal·lí.
Seria bo:
Tot igual, però diferent.
dimarts, 20 d’octubre del 2026
Trenant poesia
Per la plaça del cel
corren núvols entremaliats
que juguen a cuc i amagar
pel turó de la Seu Vella.
Suau i fràgil, bressolo
paraules màgiques,
encanteris antics
que neixen del record.
Ara, el camí és lleuger
i la torxa del esperit
fa pampallugues,
mentre treno poesia.
dilluns, 19 d’octubre del 2026
diumenge, 18 d’octubre del 2026
Fred de boira
El vent pentina
l’aigua de la font,
mentre camino
amb vel de boira.
Arraulit pel fred,
observo a l’horitzó
teules d’un campanar
d’un vell monestir.
Teules de versos
humides per llàgrimes
que sempre fan pinya
com solcs de poesia.
dissabte, 17 d’octubre del 2026
Monjo de tardor
Dins l’alè màgic del bosc,
escolto el salm dels ocells.
Sí, sóc monjo de Tardor.
Trepitjo la catifa de molsa
amb un sanglot nostàlgic:
portal del claustre de Tardor.
dijous, 15 d’octubre del 2026
Ull de serp
(A la iaia Rosalia, que sempre em deia:
“El català no es parla, el català s’enraona”)
El penya-segat és sobri,
només farcit pel granit
que obra el portell a un riu
esparverat per pluja i vent.
Estabornit de fred,
aguaito el pont del diable
i el seu etern precipici
atapeït d’ulls de serp,
que miren com s’esquinça el riu.
Llunyà, retrona el llamp,
l’efusiu aplaudiment, com
cloenda en nit d’estrena.
dimecres, 14 d’octubre del 2026
Vidrim
A peu de carretera,
veig la trencadissa de vidres
d’un altre accident de trànsit.
Tot aquest vidrim em recorda
els “bocins” de vida que,
cada cap de setmana,
es perden en un lacònic
comunicat de xifres oficials.
dilluns, 12 d’octubre del 2026
Vidents
De vegades, esbronco
la visió del propi jo,
som com un duet,
encoratjat i lapidari.
El nostre connubi
assumeix un duel
dins l’espill de
la premonició:
el fantasieig d’un futur
que ell viu com a vident
i jo com a pronòstic.
Sigui com sigui, ens toca
resoldre cada nou vaticini.
diumenge, 11 d’octubre del 2026
Primavera d’hivern
La feraç rerevera
duu encenall de fulles
fins la drecera del bosc,
per on pul·lulen
tota mena d’insectes.
Em sento passatger
d’entorn i m’enfilo
a la drassana de pedres,
per percebre la claraboia
que, sense vitralls, transmet
la llum blava del cel.
dissabte, 10 d’octubre del 2026
divendres, 9 d’octubre del 2026
Enganyifa
Cavil·lo –enfonsat pel
ressò de la distància–,
el volteig del pensament,
com clivell a la fusta.
Estic rondinaire,
amb mi mateix
i amb el destí,
com un busca-raons
assentant càtedra davant
el taulell de l’existència.
Em cal arrodonir l’engany
i creure’m que..., encara
tindré bona ventura.
dijous, 8 d’octubre del 2026
Si fa o no fa
Un rajolí d’aigua esbocina
la pols del finestró. Rere seu,
un rajolí de llum borrufa
el tènue arc de Sant Martí,
com el fractal d’una papallona.
Mentre, la flaire a
terra mullada, ginesta
i timó, em donen
el deler d’estar en
un petit i efímer paradís.
dimecres, 7 d’octubre del 2026
dimarts, 6 d’octubre del 2026
La boira
Els quadres monocromàtics
que ens pinta la boira,
són una gamma de grisos
extensa i impressionista;
des de l’enfosquida fumassola
(aquesta boira terrera
que ens arrapa l’alè),
fins la boira encelada
que dóna algun respir.
Entre elles hi tenim:
la pixanera, la neula,
la gèlida gebradora;
la calitja o boirina,
la broma i la boirassa,
el bromall i el lleuger
fumejar d’un fumerol.
Ser lleidatà, quasi és
ser un perit en boires.
dilluns, 5 d’octubre del 2026
Fer veta
Descalç,
per la sorra de la vànova,
rondino l’enigmàtic ganxet,
fins arribar al serrell.
Quant temps constreny
aquest entramat de fils?
Jaient,
–damunt d’ella–
tanco les parpelles
i, fugaç, m’endinso
en el dens cobrellit
del meu pensament;
on –i suposo que em cal–
també hi tinc que fer veta.
diumenge, 4 d’octubre del 2026
dissabte, 3 d’octubre del 2026
Sotrac
L’ensurt és un brogit,
un cèrcol que empresona
el precari estat d’ànim.
Aquest roda-soques
em fa el camí enclí,
per dur-me fins a la por,
amb commoció de dolor
i manifestació de dol.
Viure, en alguna manera,
és aprendre a dir adéu.
divendres, 2 d’octubre del 2026
Res de res
Em surt dedins,
és un brunzit vespertí,
instant que m’encercla,
un xic atrevit i un tant exòtic.
Sí, em surt dedins,
com lànguid auguri,
tal vegada fal·laç
i tot sovint obsessiu.
Sí, em surt de molt endins:
el rebuig que tinc
a l’estupidesa que,
freqüentment, lliura
tota la raça humana.