Aquella nit,
quan la barca petonejava ones,
la vela li cantava a la lluna
i el mar els hi oferia una rialla.
Aquella nit,
quan vaig buscar-li un lloc
a l’atapeïda memòria d’emocions
i a l’etern poema de la vida.
Aquella nit,
lluny de qualsevol indret o platja,
vaig sentir, vaig viure i vaig gaudir
la felicitat d’aquella solitud.
divendres, 23 d’octubre del 2026
Aquella nit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.