Per la plaça del cel
corren núvols entremaliats
que juguen a cuc i amagar
pel turó de la Seu Vella.
Suau i fràgil, bressolo
paraules màgiques,
encanteris antics
que neixen del record.
Ara, el camí és lleuger
i la torxa del esperit
fa pampallugues,
mentre treno poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.