Límit al carrer

Malganós, vull ficar límit,
tenir la meva porta i un pany
on pugui ficar la clau de la llar
i un calaix per desar els projectes.

Cansat de transgredir el temps
i d’inventar noves esperances
(les que fiquen rutes sense retorn),
necessito un bon llit per somiar.

Aquest vell pont a Ponent,
sembla atrafegat i, darrere,
queda el xàfec i tronar del “mai”
Què puc esperar d’aquest carrer?

Renovar l’oratge de la resistència
i el perfum inconegut i torbador
que ronda a tot vell desamor.

Aprofitaré aquesta remota espera
per tancar i compartir, de nou,
el meu pensament i amor.

“Només hi ha dos classes de persones: les que pensen amb el cap (20 %, els racionals) i les que pensen amb el cor (80 %, els emocionals) Les persones que pensen amb el cap només diuen dos coses: “Jo sé” o “Jo no sé” En canvi, les persones que pensen amb el cor poden dir: “Jo crec...”, “Jo penso...”, “Jo diria...”; “A mi em sembla...”, “Jo opino...”, “M'imagino...” i un llarg i generós etc., però mai ens diuen el que saben o el que no saben. Aquesta actitud pseudo-intel·lectual és fruit de la seva immaduresa i la utilitzen per enrocar-se i, així, no deixar de palesa la seva ignorància”

Bé, un amic meu diu que m’equivoco i que hi ha un tercer grup de persones: “Les que no pensen” Gràcies Pere per la teva crítica que, com sempre, és constructiva.

Reivindicació per al punt i coma

“Quan dubtis entre ficar una coma o un punt i seguit, fica un punt i coma; el 90 % de les vegades ho encertaràs”

El millor silenci

Sobren paraules davant
una mirada fixa i penetrant,
flama de tota energia,
que capgira, sense paraules,
els nostres sentiments.
Sí, l’emoció de donar-li
resposta a aquest mirar.

Entremig de la saliva
i la tinta, queda el silenci.

Educació infantil

"Els quatre pilars bàsics on se sustenta l'educació infantil són:

    1.- Horari.
    2.- Disciplina (sempre amb l’exemple, mai per imposició)
    3.- Lateralitat (dreta-esquerra)
    4.- Sentit espacial (imaginar formes i figures)

L’ordre, com sempre dic, és fonamental"

Fet a mida

Decebut per l’esforç,
vull transmetre aquest difícil vent,
en la confiança que ningú pugui
legitimar cap llei no escrita.
És un temerari paravent per
poder evadir-me, silent, i no defallir;
mantenir-me dempeus i palplantat,
expectant i amb risc d’abandonar
o abandonar-me al desconcert.
Vull fugir de vergonyes i complicitats;
immòbil, davant el mirall de l’esdevenir
i mantenir i mantenir-me, consirós,
amb aquest vestit de festa fet a mida.
(Dedico aquest poema a tots els meus seguidors. Gràcies amics!)

“Visc sense pensar, perquè pensar és saber i saber significa patir. L’autolisi del planeta ja és irreversible”