“La victòria fou sempre per a qui mai va dubtar”  (Anníbal)

Temps de llops

Embolcallat de vellut,
amb paròdia de foscor,
el camí s’esmicola amb
llum de lluna plena,
lluna ruda d’ensurt;
com l’ànima, torbada
pel garric de la misèria.
Dessota seu, l’ombrívol camí
n’és excusa per aturar-se.
Mall al cor, una feixa
de xarel·lo i moscatell
és el cup dels records.
Serf del seu pensament,
les tofes negres d’antany
i l’estoic embat del vent
–embaldragat de neu–
encabeixen les emocions,
com aquesta nit de llops.
 
(A la memòria de la dura vida dels nostres besavis)

“Qui és autèntic, assumeix la responsabilitat per ser el que és i es reconeix lliure de ser el que és”  (Jean-Paul Sartre)

“L’únic pecat mortal que conec és el cinisme”  (Henry Lewis Stimson)

Indeterminació

¿On acaba la matèria
i on comença l’energia?
Quan la llum del dia
tanca la seva cambra,
es crea la barreja
o, millor dit, el matís.

¿On acaba l’horabaixa
i on comença el capvespre?
I, enmig, terra de ningú.
Tota indeterminació
fa a l’home més petit.

“El que vulgui ser el centre d’una reunió, millor que no hi vagi”  (Audrey Hepburn)

“La meta és partir”  (Giuseppe Ungaretti)