“L’amor no té cura, però és l’única medicina per a tots els mals” (Leonard Cohen)
dilluns, 21 de maig del 2018
diumenge, 20 de maig del 2018
Projecte de temps
A ritme de secret, estimo
el subtil misteri d’una mirada,
quan l’inhòspit temps
descobreix la futilitat
d’una pausa, recel maltempsat
en mirall de complaença.
Tossut i discret, encenc
la riquesa d’una vida
a l’abric, circumspecte,
d’un espai. Àmbit d’un no-res
on sempre juga l’amor.
Després de tot, n’és un projecte.
el subtil misteri d’una mirada,
quan l’inhòspit temps
descobreix la futilitat
d’una pausa, recel maltempsat
en mirall de complaença.
Tossut i discret, encenc
la riquesa d’una vida
a l’abric, circumspecte,
d’un espai. Àmbit d’un no-res
on sempre juga l’amor.
Després de tot, n’és un projecte.
dissabte, 19 de maig del 2018
divendres, 18 de maig del 2018
Cabina telefònica número 905
Vaig despertar-me aquest matí
sentint-me estupendament
vaig agafar el telèfon
vaig marcar el número del meu treball
que té igualtat d’oportunitats laborals
per informar que avui
no anava a treballar.
Estàs malalt?,
em preguntà el meu cap.
No, li vaig contestar: és que em sento massa bé
per anar a treballar avui,
però si em sento malament demà
estaré allí d’hora.
Pedro Pietro
sentint-me estupendament
vaig agafar el telèfon
vaig marcar el número del meu treball
que té igualtat d’oportunitats laborals
per informar que avui
no anava a treballar.
Estàs malalt?,
em preguntà el meu cap.
No, li vaig contestar: és que em sento massa bé
per anar a treballar avui,
però si em sento malament demà
estaré allí d’hora.
Pedro Pietro
dijous, 17 de maig del 2018
dimecres, 16 de maig del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)