“La meva ànima està plena d’altres temps”  (James MacPherson)

Premis

Premien a poetesses
i poetes que he llegit.
Estic content per ells,
també per mi, penso
que la meva elecció
ha estat encertada.
I que em perdonin
tots els no premiats,
jo tampoc ho he estat
i, per tant, també puc
perdonar-me a mi mateix.
La poesia n’és un camí,
quin mèrit té seguir-lo?

Neguit escènic

Nerviós, surt l’actor al carrer,
tot buscant la seva actriu.
L’escenari és ple de llum
i els ocells piulen gojosos.
Entra al parc, on els nens
fan gatzara festiva del joc
i tot convida, a l’inquiet galant,
a una actuació de retrobament.
Ella és més enllà, somrient.
Sap que ella no es diu Julieta
ni ell mai es dirà Romeu, però
també sap que l’amor és l’amor
i que té i tindrà molts més noms.

(A la memòria de Julieta Agustí)

Davall l’arbre

Li’n podeu dir:
“Arbre del Paradís”
o “Arbre del Destí”
o “Arbre Filosòfic”
o..., tant se val el nom,
el que importa és,
acollir-se a ell, estar
sota el seu brancatge,
que sempre ens dóna
l’ombra del coneixement.

“La poesia procedeix de la passió, recordada a la tranquil·litat”  (Wordsworth)

Demà, també

La desil·lusió no viatja,
es queda, baixa del tren
a la parada de la memòria.

Mires el mirall i voldries
que fos un miratge,
un encanteri del temps;

i li reclames el deute,
que et torni el sentiment
i totes les teves emocions.

Demà, també, sortiré
de mi mateix, per surar
per l’aire o per l’aigua.

Tant se val el rumb ficat,
la imaginació et porta
on et porta, on ella vol.

Ara, agafo pic i pala
per trencar la “des”
d’aquesta desil·lusió.

Sí, vull gaudir de nou
d’una nova (des) il·lusió,
ser el que sóc. Jo mateix.

“La poesia s’allunya de la poesia, quan s’allunya de la música”  (Ezra Pound)