Identitat democràtica

Si la veu queda afònica
i el crit de lluita ofegat
per una resignació, serva
de la vida quotidiana
i farcida d’incerteses;
llavors, la democràcia
entra en quarantena
i perd la seva identitat.

Recurs de vida

La meva Iaia...
mastegava parenostres,
altres masteguem
somnis i records,
tot pagant peatge
a la nostàlgia.

Cada desig n’és cançó,
música per al misteri,
ritme i llum que
enlluernen la tendresa,
quan renovem cada miratge
i volem conferir el foc,

aquell que encendrà
el càntic de la passió,
on sempre dibuixem
el solc de la memòria.
Tot un món sencer
com recull de vida.

“Com éssers vius que són, seria bo que els arbres tinguessin els mateixos drets que els animals de companyia”

Inèrcia de vida i adaptació

Davant qualsevol situació que trenca la nostra dinàmica de vida (sigui física o mental), hem d’afrontar-la, mitjançant un procés d’adaptació. Sortir quan abans de la negació i la rauxa, per enfilar i adaptar-nos a la nova situació. No obstant, ens podem trobar amb un entrebanc: la inèrcia de l’estil de vida que portem. Estem acostumats a fer el que sempre fem, sense tenir en compte moltes vegades les nostres limitacions, siguin pròpies o condicionades per les circumstàncies que van sorgint pel camí de la nostra vida. Cadascú té els recursos que té i l’adaptació passa per assumir aquestes limitacions, no hi ha tants Einsteins, ni tampoc tants Samsons, hem d’admetre com som i fins on podem arribar.

Cada crisi (personal, social o política) implica una nova adaptació. El problema radica que cada vegada patim més crisis i cada vegada són més curtes en el temps; fins i tot, algunes es poden encavalcar. Això fa més difícil anar cap endavant i adaptar-nos d’una forma ràpida i efectiva a aquest rosari de crisis. Si tenim recursos (mentals i econòmics) anem fent amb més o menys fortuna. Si la persona no té o té pocs recursos, pot ensorrar-se, llençar la tovallola o buscar formes d’evadir-se, per fugir d’una realitat que no pot o no vol afrontar. Aquesta situació, discrimina més a les classes socials baixes i mitjanes.

Malgrat eslògans polítics (gens realistes), cada vegada hi ha més gent que es queda enrere. I només conec una manera d’activar l’economia i donar suport a l’estabilitat mental d’un país: que tothom tingui un poder adquisitiu adient.

Tatuatge

A la memòria,
tinc tatuat
el teu nom,
des del dia
que em vas
somriure.

Pèrdues de temps

(Pèrdues en el temps)

En l’albor del temps
–i no va estar escrit
en els Comentaris–,
la paraula de Castor
va ser llum per a Sarah.

Amb ella, creà Lash
(més endavant Lasha)
Sense brindis al sol
ni càntics a la lluna,
sorgir el primer

“primus inter paris”
Però, l’home encara
no estava preparat
per lluitar, amb ell
mateix i la seva rauxa.

Cada paradís eixorda
el pensament, durant
uns quants segles.
Després, el dubte
fa néixer la ironia
i, com no, l’estultícia.

“L’home que sap guardar un secret, és savi; però més savi és l’home sense secrets que guardar”  (E. W. Howe)