“Només els forts tenen la capacitat de perdonar”  (Mahatma Gandhi)

Arrels

Pel matí, salutació al sol.
Per la nit, ofrena als estels.

Els records mai prescriuen,
tenen arrels com bosc etern.
Allà s’hi troba la serenor del llac,
mentre trepitjo pinassa del corriol,
flanquejat per avets platejats.

El rostre llarg de la muntanya
em somriu i, així, sóc feliç.

Corda fluixa

Des de la cendra de l’alquímia,
brego l’or de la paraula,
defugint de blasfèmia literària.

A cada instant, a cada vers,
em poso damunt la corda fluixa
i dins l’aiguamoll del diccionari.

Però un brollador sempre fluix
a l’aiguaneix d’una muntanya,
el que sempre traspua el bosc.

Així doncs, busco ermita romànica
on, obsessiu, reso espontaneïtat
per sortir-me d’aquesta corda fluixa.

“Les persones suficientment boges com per pensar que poden canviar el món, són les que el canvien”  (Steve Jobs)

Pluja de núvols

El sol els impel·leix cap al zèfir
i pel camí s’enamoren de la terra,
ploren vers ella, per impregnar-la;
acaronar un somni en blanc i negre.

La boira branda el paisatge, gotes
desformant entorn i pensament.
Vapor d’aigua, vapor per a cava
i el sol es perd amb un cel blau.

Els Gorgs

Terra rogenca i vinatosa,
encerclada per tota la gamma
de verds, que ens són oferts
fins arribar a la petita molsa.

Cingles que emmurallen
la muntanya, arbres sentinelles
que guaiten i defensen el riu
des de les roques del merlet.

Més enllà, la tènue boirina
juga i acarona un sol d’estiu
un xic mandrós i tardoral,
tot buscant un lloc on dormir.

Gorgs del joiós riu Siurana
que serpentegeu des d’un temps
llunyà, inconegut i melangiós,
dóna’ns la pau de les teves aigües.

“Bramen núvols al cel, com feres engarjolades per amor”  (Carmen Boadella Obiols)