Traïció del cos

Em sento traït pel meu cos,
vol obeir les meves ordres
però no em respon; només
amb pau i tranquil·litat,
que dóna un bon repòs,
puc sentir-me jo mateix.

Aleshores, intento fer...,
però no puc, em canso,
perdo l’alè i, fins i tot,
em marejo.
                   Aquest estat,
aquesta opressió al pulmó
em fan sentir més proper
a un altre poeta que tingué,
malauradament, pitjor sort.

El camí elegit

Ens queda el subconscient històric,
on s’amaguen els secrets de la Humanitat,
aquells que només poden esbrinar-los
els que han recorregut el camí adient.

Aquesta consciència genera els esperits
(filosòfic, científic, religiós...)
El saber només està ubicat en un lloc,
dóna igual el camí, correcte, elegit.

Dóna igual, però ha de ser diferent.

L’ocell

L’ocell, arraulit de fred,
estarrufa les plomes,
al llindar d’un pedrís:
N’és un heroi indefens.

Tanmateix, jo pogués
aprendre d’ell, del seu gest,
quan sembla embolicar-se
amb l’assaig del meu oblit.

S’apaga la llum del cel,
amb el cobrellit de la nit.
Mentre l’ocell fa balancí
a la branca on dormirà.

“Que l’aliment sigui la teva medicina; així, la medicina no serà el teu aliment”  (Hipòcrates)

A l’Alba

Sempre m’ha fascinat
el crepuscle de l’alba.
També m’ho fa la cançó
d’en Luis Eduardo:
“a l’alba, a l’alba”.
I per arrodonir-ho,
em ve una altra Alba,
malgrat que aquesta
li’n diem Ma. Alba.

Gràcies Ma. Alba.

Estimar

Estimo el dibuix
que el gebre fa
i la boira acarona.

Estimo la quietud
i la tendresa
del silenci de la nit.

Estimo l’escorça
rugosa dels arbres
a la pell de la mà.

Estimo l’horitzó
que sempre dóna
l’alegria i l’optimisme.

I estimo el secret
d’abraçades i petons
de la meva gent.

“Ahir, sembrava somnis. Avui, recullo frustracions”