“La vida que ara estic vivint, no és la meva vida”

Redempció

Estrany desassossec,
on s’esfilagarsa
amb paraules anònimes
l’embruix de la calma,
quan fosqueja l’oblit.

Enfora, puc reconèixer
l’esclat de mirades
i el brancam de veus,
que tenen molta pressa
per redimir el seu secret.

La llum de Caravaggio

“Caravaggio, amb el seu art senzill, va
començar la pintura moderna” (Paul Valéry)

M’agrada el romànic.
M’agrada el modernisme.
Però, la maleïda metafísica
em fa ser una mica abstracte.

Tothom parla de la seva llum
i on hi ha llum hi ha ombra.
Sí, la vida és un clarobscur.

Anar del manierisme al naturalisme,
amb la seva lascívia, captaires
i prostitutes fetes bíbliques.

Orgullós i tossut, pots caure
dins la baralla de l’esquizofrènia,
la que flagel·la a la depressió.

Ho sento!, sóc d’espais oberts,
amb més llum que ombres;
per tant, em quedo els edificis.
Bona estada Caravaggio!

“Viure és fàcil. Conviure ja és més difícil”

Terra clivellada

Una emoció per horitzó
i la lluna resseguint-nos
pels contorns de l’amor.
Tornar al camí de ronda
on fa de sentinella l’ametller,
la caserna del primer petó.

Quan tornin les pluges,
aquesta terra eixuta
deixarà d’estar clivellada,
per tornar a delectar-nos
amb el suau bressol verd
de les ones espigades.

De tant en tant

De tant en tant,
cerco la metamorfosi
dels dies impresos
als fulls del calendari.

Escolto un vent que,
sense escarafalls,
esfulla arbres, mentre
jo esfullo somnis.

Intento escriure
amb la màxima dignitat
i llegeixo com si fos
encara alumne d’escola.

De tant en tant,
veig la mort, neguitosa,
passejar amunt i avall,
sense aturar-se enlloc.

De tant en tant...,
aparco els meus somnis
i li faig retret a tort
a la neguitosa mort.

A dia d’avui, aquest blog de “El pensador de la vida” ha assolit les vuitanta mil visites. Gràcies a totes i tots per fer-ho possible.