T de T

(Temps de Tardor)

Plou,
i els llençols de núvols
embolcallen arbres fruiters,
nus de tota vergonya.
Llàgrimes d’aigua, lluna i estels
capgiren noves emocions;
rere el vidre entelat
de la vella i nova passió.

Fred,
i el riu treu baf d’alè,
fum sense foc, sense llum.
Però dins, sí, llar de foc i fum,
escalfor i llenya de record,
retorn a la llar del present,
per alliçonar aquest entorn,
sementera de nou futur.

Vent,
que germina a la ribera,
on es despentinen les sisques,
ondulants signes d’admiració
-sorpresa rere sorpresa-,
quan la vida s’emmiralla
en la rosa dels quatre vents
i s’ajunta dins l’huracà del cor.

“No es pot fer retrocedir el rellotge, però sí que es pot tornar a donar-li corda”  (Anònim)

Vida escrita

Si m’avorreixo, escric.
Si em deprimeixo, escric.
Si dubto, escric.
Si tinc insomni, escric.
Si llegeixo, després, escric.

Si estimo, escric.
Si viatjo, escric.
Si somio, escric.
Tot sigui, perquè
la vida quedi escrita.

Sorra de record

El retorn de la tardor
convida a la pluja,
al seu aniversari.

Un cel ras i sangtraït
posa color al capvespre
i a la seva suau fredor.

Tenaç, sobrevisc amb
desgavell de xacres
que tempten la paciència.

Quan puc, les oblido
i busco la felicitat
per la sorra del record.

“El temps li diu a l’espai: “La velocitat és la meva filla””

Un crit de tardor

(Inici de Tardor)

Entre la serralada
i els arbres de la vall,
s’estén una boirina
que badalla amb
els primers raigs de sol.

Un breu ventijol mou
els olors de la nit
i els oferta a tot aquell
que vulgui gaudir-los.

La vista abasta
aquesta pau estàtica,
per dur-la fins al cor,
en un vint-i-un de setembre,
que, amb força, ja ens fa
el primer crit de tardor.

Veritats categòriques

(Positives o negatives)

“Madrid és Espanya i Espanya és Madrid”  (Isabel Díaz Ayuso)

“El PSOE quan està a l’oposició és republicà, quan està al govern és monàrquic”  (Estefania Molina)

“No hi ha millor pregunta que una mirada, ni millor resposta que un somriure”  (Anònim)

“Una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament”  (El pensador de la vida)

“La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància”  (Sòcrates)

“Quan estiguis a punt d’abandonar, pensa per què vas començar”  (Anònim)

“Els ulls no serveixen de res a un cervell cec”  (Proverbi àrab)

“Cada dia sabem més i entenem menys”  (Albert Einstein)

“El dolor és inevitable però el patiment és opcional”  (Sidhartha Gautama)

“Aquell que coneix totes les respostes és, perquè no s’ha fet totes les preguntes”  (Confuci)

“El que sabem és una gota d’aigua, el que ignorem és l’oceà”  (Isaac Newton)

“La vida és tot allò que ens passa mentre fem altres plans”  (Jhon Lenon)

“L’única diferència del nacionalisme és que si té un estat és bo i si no té un estat és dolent”  (Josep Ramoneda)

“La paciència és la fortalesa del dèbil i la impaciència la debilitat del fort”  (Inmanuel Kant)

“Estic en pau amb Déu, el meu conflicte és amb l’home”  (Charles Chaplin)

“La poesia és més filosòfica que la història”  (Aristòtil)

“El destí no juga amb la casualitat, juga amb la causalitat”  (El pensador de la vida)