He viscut terra de muntanya,
terra d’avets i llacs.
He viscut terra marinera,
terra d’ones i arena mullada.
M’he empeltat amb el territori,
amb el seu missatge històric
i, encara, puc ser rebel
amb els cognoms del país.
Ploro per la pèrdua
i neixo cada primavera,
amb cada bri d’herba
i amb cada flor de camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.