A peu de carretera,
veig la trencadissa de vidres
d’un altre accident de trànsit.
Tot aquest vidrim em recorda
els “bocins” de vida que,
cada cap de setmana,
es perden en un lacònic
comunicat de xifres oficials.
dimecres, 14 d’octubre del 2026
Vidrim
dilluns, 12 d’octubre del 2026
Vidents
De vegades, esbronco
la visió del propi jo,
som com un duet,
encoratjat i lapidari.
El nostre connubi
assumeix un duel
dins l’espill de
la premonició:
el fantasieig d’un futur
que ell viu com a vident
i jo com a pronòstic.
Sigui com sigui, ens toca
resoldre cada nou vaticini.
diumenge, 11 d’octubre del 2026
Primavera d’hivern
La feraç rerevera
duu encenall de fulles
fins la drecera del bosc,
per on pul·lulen
tota mena d’insectes.
Em sento passatger
d’entorn i m’enfilo
a la drassana de pedres,
per percebre la claraboia
que, sense vitralls, transmet
la llum blava del cel.
dissabte, 10 d’octubre del 2026
divendres, 9 d’octubre del 2026
Enganyifa
Cavil·lo –enfonsat pel
ressò de la distància–,
el volteig del pensament,
com clivell a la fusta.
Estic rondinaire,
amb mi mateix
i amb el destí,
com un busca-raons
assentant càtedra davant
el taulell de l’existència.
Em cal arrodonir l’engany
i creure’m que..., encara
tindré bona ventura.
dijous, 8 d’octubre del 2026
Si fa o no fa
Un rajolí d’aigua esbocina
la pols del finestró. Rere seu,
un rajolí de llum borrufa
el tènue arc de Sant Martí,
com el fractal d’una papallona.
Mentre, la flaire a
terra mullada, ginesta
i timó, em donen
el deler d’estar en
un petit i efímer paradís.