A tot hora

Els carrers m’empresonen
amb gent que busseja, buscant
el fonedís regal d’última hora.

I em sento assetjat pel consum
–sigui quotidià, sigui festiu–
amb el que vivim i convivim.

Ara vestida, ara descalça;
pam a pam la vorera
es perfuma d’olors i sabors,

on em capbusso, fins trobar
la gasa que assaboreix i impregna
la remembrança d’una infància llunyana.

D’aquesta manera, em queda
garantit el goig i la textura
que sento, a tot hora,
els llargs dies de Nadal.