Surt l’elogi mal tibat,
circumspecte i amb recel,
desitjant la complaença
per tal d’emmirallar-s’hi
i abillar l’efímer afalac;
la sagrera on paga penyora,
com si fos pedra filosofal.
Malgrat tot, l’ànsia queda complida,
dins la coberta de la sufocació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.