Agosarat, desdibuixo
l’horitzó del record,
la plàcida tendresa
i melodia de joventut.
Amunt i avall,
l’impuls de l’enyor
s’acull a un senzill
i assossegat somriure.
On teníem l’esperit?
Amb qui el compartíem?
El temps, poc dòcil,
sempre trenca l’espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.