Arquitectura del temps

L’hivern duu un suau secret
-dins la intimitat de la tendresa-
per nodrir i lloar el discurs del temps:

   - Les arrels del temps són dòriques,
     com l’escorça del bosc de la paraula.

   - L’edifici n’és mescla de totes les llums,
     l’avesat triomf de la mediterrània.

   - I la seva frontissa acull el dòcil
     i acurat enigma del missatger.

Que aquest secret de l’hivern
també sigui el nostre secret.