Dins l’ordre de cada dia,
busco nous mots, quietud
de paraules encalmades.
Fora, el mirall de núvols
es passegen pel cel,
omplint la meva mirada.
Marge de tendresa.
Desancorat,
surt de port el vaixell
de la imaginació,
sense ruta prefixada.
Busca un mar propici,
dins el rastre secret
de cada pregunta
i amb marge de tendresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.