A poc a poc,
encenc el meu esperit,
busco el vaivé del record
on flamegen sentiments.
Fet i fet, paciència,
per no enterbolir
la lletania d’emocions
ni un prudent secret.
Mentrestant, senyorejo
poemes que m’eixorden,
que engreixen la vellesa
i la cadència de l’edat.
Sí, encara em queda
un bon aiguabarreig
de sorpreses i il·lusions,
per combatre la peresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.