Porta del Lleó enllà,
oloro gespa humida
i, junt amb la boira,
enfilo les escales.
Un sol endormiscat
envernissa els carreus
i ascendeix pel campanar.
És llum de prima-vera. (primera vera)
La Història pernocta
al Castell del Rei. Orenetes,
fidels espectadores,
bressolen núvols pel cel.
Sóc lleidatà.
Sóc fill de la boira,
la que difumina el sol,
la que difumina l’ànima.
dilluns, 27 d’octubre del 2025
Turó amunt
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.