Fer soroll

Hem de partir de la base que, a Espanya, la majoria de votants són emocionals (alguns fins i tot viscerals) Sota aquesta premissa, hi ha partits polítics que efectuen una política d’agressió i desqualificació de l’adversari, política que els mitjans de comunicació han batejat com “fer soroll”. Aquesta política té dos objectius: El primer objectiu és ridiculitzar i desqualificar a l’adversari (sigui a la persona o al partit) i el segon objectiu és incitar i excitar la morbositat de la gent; per què? perquè creuen que això els hi reportarà un creixement de vots. Per fer aquest soroll, són capaços d’utilitzar, sense escrúpols, qualsevol recurs que els convingui: bum-bums, mentides, difamacions; manipulacions, notícies falses, frases tretes de context, etc. Tot si val; ja que, per a ells el fi justifica els mitjans utilitzats per aconseguir-ho. D’aquesta manera, queden validades les seves tècniques de fer soroll, sempre i quan les enquestes d’intenció de vot els hi siguin favorables.

Malauradament, a Espanya la mentida casi sempre surt o gratis o molt barata. Per tant, el risc és mínim i l’expectativa de treure un benefici a les urnes és potencialment alta.