Vers a vers m’allibero
–em ve de mena– i sotmeto
el meu temor a l’hivern del càlcul.
Anhelo la claredat del retorn,
la placidesa d’algunes paraules
i l’esforç d’un “val la pena”.
Però, tinc gust de soldadet de plom
i, per aquesta raó, hauré de
caminar amb peus de plom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.