La llibertat és una fantasia,
quan ens trepitgen la raó,
una tènue fal·làcia,
una llum oberta a tothom.
“Quid pro quo”
O em dónes tu o et dono jo.
El vestit de festa esbiaixat,
d’ignorància, d’impotència.
Dins, l’altar dels propis déus,
el camí arrebossat de desfetes.
“Quid pro quo”
Ja que no véns tu, he de venir jo.
El desert auster d’una societat,
carregada de miratges quimèrics,
vaixells plens de llibertinatge,
cadenes trencades d’incomprensió.
“Quid pro quo”
Llibertat per a tu, llibertat per a jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.