Fred de nit

Estabornit pel desassossec,
reflecteix la seva cara en el vidre,
mira més enllà de l’avui,
per fugir del seu passat.

No hi ha cap pregària
que pugui tranquil·litzar,
aquest cos assedegat.
Fins i tot, a la font de l’amor
li manca cabal d’aigua.

I quan el voltor de l’ansietat
ha fet prou cercles,
surt l’angoixa, ferida, enmig
d’aquest desert de solitud.

Tot apunta cap al neguit,
d’estar sempre pendent
d’uns resultats analítics,
que fiquen mesura al temps
i, en el cor, fred de nit.