Al cap i a la fi

Qualsevol dia plourà
damunt dels poemes
i d’aquests floriran
versos al jardí del llibre.

Algun dia entendrem
que la vida n’és camí;
mai saps per on passa,
però si saps on acaba.

No!, no moriré plorant.
No!, no moriré rient,
però m’agradaria finar
amb un lleu somriure
i que la poesia fos
el sudari del taüt.