Al sarró del passat,
encara m’hi queden
petits fantasmes.
A poc a poc,
assoleixo vacuna
per a l’angoixa.
També faig llenya
dels mals amics
i del seu melic.
Potser barrejo
el vel de les coses
que em reboten;
però, tot plegat,
sota la lletania
d’una lluna plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.