El floc de neu aleteja com papallona,
agermanant-se amb la fulla del roure
i broda aquest ganxet a peu d’arbre,
on es recollirà el fred de la nit.
La lluna allarga les ombres
fins que s’ajeu damunt la neu,
fent-li un petit firmament
allà on no arriba l’oratge.
Somio amb aquest temps estàtic,
que em reporta pau i amor,
dibuixant el fat
i fent del desig una melodia.
Mica a mica, surto de l’encanteri
per veure aquest nou resplendor:
Hom diria que és llum d’estels,
hom diria que és llum dels seus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.