Setembre a Altafulla

Setembre encara crema
damunt la sorra,
com si l’estiu
no hagués acabat.

El mar, tranquil,
esborra petjades
i torna a escriure
a la mateixa platja.

Altafulla descansa
sota un sol tossut,
amb olor de sal
i pell de migdia.

Miro l’horitzó.
No em diu res,
però sempre sembla
tenir resposta.

Avui he vingut
només a passar el dia,
a deixar que el mar
m’ordeni els pensaments.

Potser setembre
és això:
un estiu que s’allarga
per por d’acabar.

I jo, davant l’aigua,
no li dic que marxi.
Ja vindrà el temps
de fer-ho per nosaltres.

(IA + El pensador de la vida)