A galop, pel bosc dels versos
que voregen un camí poètic.
Deixo lliures les brides
d’una imaginació desbocada.
I, al fons, el sol naixent
que marca un camí de llum.
No sé on m’aturaré, on arribaré
per aquesta via inexplorada.
No ho sé, però tota la vida
sempre he arribat a “Bon port”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.