divendres, 14 de març del 2014

dimecres, 12 de març del 2014

“Una vegada és tolerància, dos vegades és permissibilitat. En democràcia Sí a la tolerància i No a la permissibilitat” (Queda clar senyors polítics?)

diumenge, 9 de març del 2014

Una mica de desordre

A poc a poc, floreix el judici
per prevenir la meva solitud intel·lectual
i el seductor fantasma de la fantasia.
Més tard, surt el deure de la consciència
per saldar i garantir una mica d’ordre
o, potser a l’inrevés, una mica de desordre.
Aquest és un joc prudent i negociable,
on la procacitat que tinc com “indigent”
no pot oferir les petjades de cap conversa
ni de cap subtil silenci. Després de tot,
aquest voladís passerell encara pot encalçar
el pudor escènic que comporta l’assertivitat.

dissabte, 8 de març del 2014

“Una discriminació és una discriminació, encara que aquesta discriminació sigui positiva, ja que comporta un greuge comparatiu per a un altra persona”
(El 8 de març representa una discriminació positiva en benefici de la dona i un greuge comparatiu respecte de l’1 de maig i respecte de l’home. Cal diferenciar, doncs, entre feminisme i femillisme. De la mateixa manera que cal diferenciar entre masclisme i masculinisme. Prou de manipulacions emocionals sexistes!)

dijous, 6 de març del 2014

La millor dieta

“Malgrat que cada any sorgeixen noves dietes (com flors de primavera), la dieta mediterrània segueix sent la millor i l’única avalada per l’OMS. I porta així fa més de seixanta anys. No obstant, m’agradaria matisar que aquesta dieta, per ser del tot efectiva, cal que el 85 % dels aliments siguint d’origen vegetal i només un 15 % siguin d’origen animal”

dimarts, 4 de març del 2014

Justificació

Tanmateix pugui estimular
aquest vincle exòtic; immòbil,
per desterrar un “encara”,
tot assaonant el privilegi
insondable de cada instant
(pluja fina de confidència),
mentre esbosso un somriure.

Perplex, mormolo i empenyoro
l’hisenda d’aquesta mirada,
absent i present a la vegada,
quan contemplo el paisatge
d’un cos que enraona paraules;
íntima resposta al meu buit,
on les branques d’uns braços
acullen aquest enterbolit ocell
de la tempesta de sobreviure.

dilluns, 3 de març del 2014

“La llibertat mai és col·lectiva, sempre és individual. I la llibertat de cadascú acaba on comença la llibertat del veí. Quan una llibertat vulnera una altra llibertat: aleshores, deixa de ser llibertat per convertir-se en llibertinatge”
                             _________

“El maleducat es nodreix de la impunitat, cal ser assertius i ficar-lo en evidència. La millor manera d’educar-lo”