Ben mirat

Ben mirat, tothom té
la seva particular gesta
encara per esbrinar.
Aquell instant enutjós
que tusta el pensament,
com si fos un maleït
prejudici dut a examen.

Ben mirat, l’envescada
és l’animaló del progrés,
aquest desgavell sense
pietat, tot sovint flonjo
i sempre insegur, que
hom podem dir benestar,
marbre i xiprer del món.

Ben mirat, menem la vida
amb poca traça, la follia
del col·loqui ecològic,
en aforaments de lèxic
inconeguts o ignorats,
però quasi sempre silents,
on sojorna la pobra natura.

Ben mirat..., tot és finit.

“La fidelitat es nodreix de delicadeses i de petites coses”  (M. Güell)

Hi ha coses que no canvien

“Ens ofereixen sistemes de valors que molt poc tenen que veure amb l’educació. Ens inculquen un sistema econòmic que ens convida a ser inhumans, imbècils, salvatges en el treball, obligats a tractar malament al company per poder subsistir”  (Lluís Llach; La Vanguàrdia, 30-10-2003)

Data de caducitat

Decebut, com un postulant
iconoclasta i sense paradís,
li faig un lífting a la tristesa
per capgirar el seu designi
i totes les meves xacres.
Tal vegada, així, deixi de ser
creditor de la meva ànima.
Aquest repte és una nova treva,
per tal de desordir l’entramat
conspicu d’un vell adolescent,
que ja porta data de caducitat.

“La política pot engegar-se en una conversa de sofà, però serà estèril si més tard no queda reflectida en una taula de negociació i en una signatura de pacte”  (Dialogar-Negociar-Pactar)

“Pensar és gratis”  (Grafit anònim)
(Deu ser per això que molta gent no pensa; el que és gratis, no té valor)

“Els moderns recursos que disposa la medicina han creat en els ciutadans, i també en els professionals, una espècie de deliri d’immortalitat i han portat al metge a confondre la seva vocació:  s’ha potenciat la missió curativa i s’ha oblidat la seva autèntica missió; és a dir, alleugerir el sofriment humà”  (Dr. Marcos Gómez Sancho, Cures Pal·liatives: Control de símptomes)