“La imaginació consola als homes del que no poden ser. L’humor els consola del que són” (Winston Churchill)
dimecres, 7 de gener del 2015
dimarts, 6 de gener del 2015
Altre Nadal
(Per Nadal un pas de pardal i per
Reis tonto és qui no ho coneix)
A poc a poc,
el Nadal surt de festes
i el dia s’allarga
esgarrapant-li minuts a la nit.
A poc a poc,
surto d’un paradís
de festa i felicitat
per tornar a la grisa
i boirosa quotidianitat,
la realitat que et relega
a ser un més dins
l’engranatge del sistema.
Però..., ja tot és diferent,
l’amor ho canvia tot,
l’amor trasbalsa el cor
i, a poc a poc, enforteix
l’ànima, on combrega
el misteri de l’enamorat.
Reis tonto és qui no ho coneix)
A poc a poc,
el Nadal surt de festes
i el dia s’allarga
esgarrapant-li minuts a la nit.
A poc a poc,
surto d’un paradís
de festa i felicitat
per tornar a la grisa
i boirosa quotidianitat,
la realitat que et relega
a ser un més dins
l’engranatge del sistema.
Però..., ja tot és diferent,
l’amor ho canvia tot,
l’amor trasbalsa el cor
i, a poc a poc, enforteix
l’ànima, on combrega
el misteri de l’enamorat.
dilluns, 5 de gener del 2015
diumenge, 4 de gener del 2015
dissabte, 3 de gener del 2015
El seny més foll
La fita d’aquest idealista
s’omple d’alegria, amb
seductor coixí de colors
i dins un cor efusiu. Foll,
dins monotonia de multitud,
enlairo la màgia de la veritat,
com si fos esglai de pirata,
que té llamins de rom d’oblit
i tot el temps per penedir-se’n.
O, potser, sóc un espectre
que dóna tombs, confós,
demanant perdre la carícia
de la por i el MIM(*) tirànic
del perquisidor. Per tal que,
la soca de l’enveja no esclafi
les arrels de llibertat. Cauen
juntes gota i gra, de la unió
naixerà l’espiga que s’atorga
–amb un bes– junt a la rosa de
Sant Jordi. Estic obert i vinclo
tot allò que tinc per celebrar:
el vol d’una mirada i el somni
d’un somriure. Tinc que ficar
més seny a les meves paraules
i, així, puc tornar a enfollir
amb la pròxima copa de cava.
(*)MIM: Acrònim de Mediocre, Immadur i Manipulador.
s’omple d’alegria, amb
seductor coixí de colors
i dins un cor efusiu. Foll,
dins monotonia de multitud,
enlairo la màgia de la veritat,
com si fos esglai de pirata,
que té llamins de rom d’oblit
i tot el temps per penedir-se’n.
O, potser, sóc un espectre
que dóna tombs, confós,
demanant perdre la carícia
de la por i el MIM(*) tirànic
del perquisidor. Per tal que,
la soca de l’enveja no esclafi
les arrels de llibertat. Cauen
juntes gota i gra, de la unió
naixerà l’espiga que s’atorga
–amb un bes– junt a la rosa de
Sant Jordi. Estic obert i vinclo
tot allò que tinc per celebrar:
el vol d’una mirada i el somni
d’un somriure. Tinc que ficar
més seny a les meves paraules
i, així, puc tornar a enfollir
amb la pròxima copa de cava.
(*)MIM: Acrònim de Mediocre, Immadur i Manipulador.
divendres, 2 de gener del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)