“Els millors somriures són els que ningú entén”
(Pintada feta en un pas de vianants de Cap Pont”

A fer punyetes

M’he cansat d’escoltar l’erudició de la pedanteria, la suficiència d’una petulància que no és res més que l’envaniment dels creguts de torn, quan plantegen tesis que només són hipòtesis ingènues, puerils, pseudo-intel·lectuals o pseudo-científiques. I ho fan amb falsa modèstia i falsa humilitat, per encobrir el seu conscient acadèmic prou desvalgut i anodí, sense adonar-se’n que els hi traís el seu subconscient immadur, mediocre i sense el més elemental sentit comú.

A fer punyetes sofistes! Me’n vaig amb el Sòcrates, Shidharta i Confuci que no tenien cap títol universitari ni cap càtedra ni cap màster, però que són els únics que van assolir l’autèntic coneixement.

Prima-fera

Aquest juny maigeja.
Fins i tot, encara,
porta pluja d’abril:
aigües mil que emplenen
embassaments i carreteres
a vessar-vessar.

L’economia també maigeja
i l’índex, a contra gràfica,
li fa la competència
al preu de l’or negre.

S’especula amb economia,
s’especula amb política.
Cal concebre que
les vacances de juliol
ens temperin l’ànim.

Travallengua

Si creus que creure,
en aquesta creença,
és com donar el teu amor
i estimar al ser estimat;
ja pots distingir el distint
d’aquesta distinció.

Si pots creure que
el teu credo és el meu
i que ell ens porta
de l’amistat a l’amor,
i de l’amor a l’amistat;
ja tens desxifrat l’enigma
del enigmàtic amor.

Si creus, en aquesta creença,
i estimes l’amistat, com
amic que ets de l’amor,
veuràs que el credo és més
que un credo i desxifraràs
l’enigma d’aquest amor.

Si creus que aquestes roses
no sols són roses i que són
roges per la passió. Llavors,
dóna’ls-hi també els colors
blanc, rosa, groc, fúcsia i blau.

     Si creus, creu.
     Si estimes, estima.
     I, creient, et creuran.
     I, estimant, t’estimaran.

Callar (autor desconegut)

Callar les qualitats pròpies és...                Humilitat.

Callar les bones obres del proïsme és...    Enveja.

Callar per no ferir la susceptibilitat és...   Delicadesa.

Callar els defectes propis és...                  Prudència.

Callar els defectes aliens és...                   Caritat.

Callar les paraules inútils és...                  Saviesa.

Callar per escoltar és...                             Educació.

Callar a temps és...                                   Discerniment.

Callar junt al que pateix és...                   Solidaritat.

Callar quan s’ha de parlar és...                Covardia.

Callar davant el fort és...                         Subjugació.

Callar davant el dèbil és...                       Magnanimitat.

Callar davant la injustícia és...                Complicitat.

Callar quan t’humilien és...                     Caminar en la veritat.

Callar en els moments de dolor és...        Virtut.

Callar davant la injúria és...                     Fortalesa.

I callar per estimar millor és...                 Santedat.

“La mentida mai és innocent”  (Albert Camús)

“Ens ho estan fotent tot per la cara. I és la gent que es rebel·la la que et sembla rara?”
(Pintada a l’avinguda Pearson)